i Santiago Rubió i Tudurí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Santiago Rubió i Tudurí

enginyeria eng i indústria indúst
Enginyer industrial.
Maó, Menorca, 30 de juny de 1892 — Barcelona, 1980

Fill de Marià Rubió i Bellver. Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu (1919-22), i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc. Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sotssecretari de Transports. Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català (Regional Planning). Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un funicular a Tucumán i dues estacions de metro a Buenos Aires, i hi fou delegat del Patronat dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i codirector del Consell de la Col·lectivitat Catalana de l’Argentina. Publicà, entre altres obres, La Farga catalana (1930, amb A. Gallardo), Rotaciones corpusculares (1952) i Cálculo funicular del hormigón armado (1952). Interessat per la lingüística, estudià la toponímia del Prineu català des de la perspectiva de la relació amb el basc.

Llegir més...