Després de la seva primera novel·la Szczury (‘Les rates’, 1932), assolí la plenitud artística els anys cinquanta amb el testimoniatge de la tragèdia del poble jueu a Polònia sota l’ocupació nazi. Els relats sobre aquest tema, breus i densos, titulats Żywe i martwe morze (‘Mar viva i morta’, 1956), s’expressen en una prosa penetrant, exacta i lírica.