D’origen humil, fou protegit per Núñez de Arce. Insatisfet amb la poesia del moment, encara d’herència romàntica, inicià la revolució poètica que culminà amb Rubén Darío. És, doncs, un precursor del Modernisme (les seves Noventa estrofas són del 1883). Poeta espontani i desbordant, pateix, però, de manca de contenció i treball de retoc. De la seva producció cal esmentar En tropel (1892), Lenguas de fuego (1908), Cantos de la vendimia (1891), Poesías completas (1911). Conreà també el quadre de costums: El patio andaluz (1886), Granada y Sevilla (1890), etc, la novel·la i el teatre.