Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal (1791). Envaïda Nàpols pels francesos (1798), en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols. Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia.