Progressista ardorós, participà en la rebel·lió de la caserna madrilenya de San Gil (1866) i hagué d’emigrar. Fou un dels caps de la revolució de setembre del 1868. Ministre de foment en el govern del duc de la Torre, decretà la llibertat d’ensenyament, suprimí les facultats de teologia i assajà d’organitzar un ensenyament de coneixements pràctics (tècnics, agraris). Ministre de justícia el 1869, introduí el matrimoni civil i l’organització del jurat. President del consell el 1870, fou el ministre més fidel i més eficaç d’Amadeu I. Establí el servei militar obligatori i fundà el banc hipotecari; presentà els projectes de llei de dotació del clergat i de l’abolició de l’esclavitud a Puerto Rico. En abdicar Amadeu, l’acompanyà fins a Lisboa. Quan es produí la restauració dels Borbó es declarà republicà, fou expulsat d’Espanya i des de l’exili, o bé entrant d’amagat en territori espanyol, organitzà diverses conspiracions republicanes o hi participà, entre elles les de la Seu d’Urgell (1884) i Madrid (1886), dirigida per Villacampa. Malalt, tornà a Espanya i es retirà de la política.
Manuel Ruiz Zorrilla en un retrat de Francesc Domingo i Marquès (1870)
© Fototeca.cat
Polític castellà.