Estudià a Salamanca i exercí d’advocat a Sevilla. Després d’una breu estada a Mèxic, tornà vers el 1614 i s’establí definitivament a Madrid. La seva complexió física (era geperut de pit i esquena) li proporcionà cruels burles dels seus contemporanis, i hom ha relacionat això amb el caràcter ètic i moralitzant del seu teatre: la rectitud moral és exaltada per damunt de la bellesa física i la simpatia externa. Una sobrietat i rara perfecció en la forma, un sentiment de la dignitat humana i, en certa manera, una protesta amesurada contra el teatre de Lope (bé que en segueix les directrius fonamentals), constitueixen alguns dels seus trets característics.
Publicà vint comèdies en dos volums (1628 i 1634 respectivament), entre les quals es destaquen La verdad sospechosa, Las paredes oyen, Los pechos privilegiados, La prueba de las promesas, Ganar amigos, El tejedor de Segovia, El Anticristo, etc.