Erudit, escriptor i polític. Estudià dret a València. Deixeble de Teodor Llorente. El 1874 acollia a casa seva els organitzadors del pronunciament de Sagunt. Fou, amb la monarquia restaurada, regidor, diputat provincial, alcalde de València (1884), diputat a corts per Alzira (1890) i governador civil de Valladolid i de Mallorca. Membre de l’Academia de San Fernando, publicà Diccionario biográfico de artistas valencianos (1897) —premiat per Lo Rat Penat el 1894—, Diccionario biográfico de músicos valencianos (1900), La música en Valencia (1903), Historia del monasterio de la Murta, Alcalá de Chivert, recuerdos históricos (1905). Publicà la novel·la Los endemoniades de la Balma (1912) i Cuentos y llegendes regionals (1918). Col·laborà a Archivo de Arte Valenciano i altres publicacions. Presidí Lo Rat Penat. Signà els seus treballs com El barón de Alcahalí.