RUMASA

Grup financer de l’Estat espanyol que inicià les seves activitats a partir dels negocis vinaters de la família Ruiz-Mateos a la zona de Jerez.

Liderat per José María Ruiz-Mateos, realitzà una notable expansió del seu negoci amb el boom dels anys seixanta, amb una ostentosa activitat de compra d’empreses, que continuà durant els anys següents. El 1983 era el vuitè grup bancari espanyol, amb vint bancs; el més important era el Banc Atlàntic de Barcelona (prop del 50% del seu capital). En el camp de les begudes alcohòliques tenia vins de Jerez (Garvey, Dry Sack), de la Rioja (Paternina), de cava a Catalunya (Segura Viudas, Castellblanch) i aiguardents a Chinchón. Controlava grans magatzems (Galerías Preciados, Marcol), empreses de construcció (Hispano Alemana de Construcciones), cadenes d’establiments alimentaris (Mantequerias Leonesas), o de productes de luxe (Loewe), immobiliàries, laboratoris farmacèutics (Hubber).

El grup disposava igualment d’una xarxa comercialitzadora exterior, relacionada amb els vins i els bancs. El 23 de febrer de 1983, el govern presidit per Felipe González acordà l’expropiació forçosa per raons d’utilitat pública i interès social. El Tribunal Constitucional aprovà la legalitat del decret, gràcies al vot de qualitat del seu president (desembre del 1983). El govern acordà el retorn al sector privat de la majoria de les empreses expropiades, i s’inicià un procés, que es donà pràcticament per acabat el 1987. Segons fonts oficials, les pèrdues consolidades del grup podrien haver estat de 500.000 milions de pessetes.

L’any 1996 José María Ruiz-Mateos i els seus fills crearen el conglomerat empresarial Nueva Rumasa, amb moltes similituds amb Rumasa, que al llarg dels anys següents adquirí més d’un centenar d’empreses, especialment del ram de l’alimentació, entre les quals la catalana Cacaolat (2007-11). A partir de l’any 2009 inicià unes emissions de pagarès que foren subscrites per petits inversors. L’any 2011, la difícil situació financera del grup a causa de l’elevat deute i de les pèrdues en algunes de les empreses més grans del grup, que s’acolliren a la llei concursal, posà en perill el cobrament dels pagarès i per aquest cas el 2015 Ruiz Mateos i un dels seus fills foren condemnats a una multa de 92 milions d'euros. A banda, el 2013 ell i altres membres de la seva família foren imputats per un delicte d'operacions fictícies per a finançar les empreses del propi grup.