Segon baró de Viver. Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona. Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars (entre les quals Ciments i Calçs Freixa) i financeres i a la política. El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona. Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució. Nomenat alcalde de Barcelona (1925-29), durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, urbanitzada la plaça de Catalunya, cobert el ferrocarril del carrer de Balmes, inaugurat el metropolità i la primera emissora de ràdio de l’Estat espanyol, es començà la zona franca del port i s’inicià la primera campanya contra el barraquisme. Tingué una gran intervenció en la realització de l’Exposició Internacional del 1929, per la qual cosa fou agraciat el mateix any amb la grandesa d’Espanya unida a la seva baronia. Després de la Guerra Civil fou president del Banc Hispano Colonial (1944), del consell dels Ferrocarrils de Catalunya i del consell regional del Banco Central, i vicepresident de la Compañía Española de Petróleos. Conseller privat del comte de Barcelona, fou el líder dels monàrquics liberals catalans. Reuní una important col·lecció d’obres d’art.