Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s. VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic. Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat. Després del segle I dC sembla que perdé importància. El lloc fou identificat des del s. XVII; hi han estat fetes excavacions als s. XIX i XX, que continuen.