Albert Rusiñol i Prats

(Barcelona, 5 d’agost de 1862 — Barcelona, 13 de març de 1928)

Albert Rusiñol i Prats

© Fototeca.cat

Fabricant i polític.

El seu germà Santiago li confià la direcció dels afers familiars (filatures Rusiñol Germans de Manlleu). Fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter, el 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional. S’enfrontà al govern Silvela-Polavieja, però mantingué una actitud conciliadora durant el Tancament de Caixes. Encapçalà una campanya a favor del concert econòmic i fou vicepresident de l’Assemblea de Cambres de Comerç d’Espanya i delegat del govern a l’Exposició Universal de París del 1900. Diputat liberal per Vic (1893), l’any 1901 formà part de la candidatura regionalista dels “quatre presidents”, que guanyà les eleccions a Barcelona. El 1902 fou elegit president de la Lliga Regionalista i després de la crisi del 1904 continuà en aquest càrrec gairebé honorífic. Fou diputat (Vic, 1905 i 1923, i Barcelona, 1914-22) i senador per Tarragona (1907). L’any 1926 fou nomenat president del Banc Vitalici d’Espanya.