A 15 anys publicà la primera col·lecció de poemes, Na belykh ostrovakh (‘A les illes blanques’, 1910). De la poesia “pura” passà a considerar l’art “com a arma per a lluitar per la nova vida” (1930): Kíev (1935), Leto (‘L’estiu’, 1936). La seva obra Les roses i el raïm obtingué el premi Lenin 1960. Traduí a l’ucraïnès els clàssics russos i fou també etnògraf i folklorista.