El 1896 s’associà amb H. Gasellins i A. Lindgren, amb qui projectà el pavelló de Finlàndia a l’Exposició Internacional de París (1900). L’estació de tren de Hèlsinki (1904-14) és una de les seves obres més representatives: dins un llenguatge eclèctic, organitza els volums amb equilibri i utilitza els materials amb una gran economia. El projecte per a l’edifici del Chicago Tribune (1922), encara que quedà segon, fou considerat virtual guanyador. Això, a part d’influir el posterior sentit del gratacel americà, li obrí les portes dels EUA, on s’instal·là a Cranbrook l’any 1923. Ensenyà a la Universitat de Michigan i fou director (1932-48) de la Cranbrook Academy of Art, per a la qual construí, a partir del 1925, diversos edificis, i on fou director del departament d’arquitectura i urbanisme fins a la seva mort. No superà la influència medieval fins que, el 1938, s’associà amb el seu fill Eero i passà a una arquitectura d’arrel més racionalista. Tant en el Music Hall de Buffalo (1938) com a la Christ Lutherian Church de Minneapolis (1949-50) intenten d’unificar criteris romàntics del segle XIX amb la simplicitat i el geometrisme del segle XX. També col·laborà en el projecte del centre tècnic de la General Motors, a Detroit (1949), que fou acabat pel seu fill.