La capital és Saarbrücken. És el més petit dels länder alemanys, llevat dels länder urbans de Bremen i Hamburg. Morfològicament forma part de l’anticlinal de Saarbrücken, que s’estén entre Hunsrück a l’W i el Pfälzer Wald a l’E, i que ha estat afectat per plegaments i fractures. Ofereix un paisatge de cims arrodonits i emboscats al S, i superfícies planes al N; és travessat, de SE a NW, pel Saar, i la seva vall en constitueix l’eix vital. El clima és continental, amb pluges inferiors als 1 000 mm anuals. Densament poblat (417 h/km2 [est 2000]), la població es concentra a la vall del riu. La riquesa minera explica el seu desenvolupament industrial i el creixement demogràfic (512 000 h el 1900). Les indústries tradicionals són la siderúrgia i la química, però també han incrementat de les indústries de transformació. L’agricultura té poca importància i es localitza al N. Habitat pels celtes i els francs, el tractat de Verdun (843) l’inclogué en el regne de Lotari I. Durant el s XI fou punt d’intersecció d’importants rutes de transport comercial. La treva de Ratisbona (1684) creà la província francesa del Sarre, afegida als territoris de Lluís XIV, però, pel tractat de Rijswijk (1697), França es veié forçada a tornar els territoris conquerits. A la Revolució Francesa, les tropes franceses tornaren a ocupar el Saarland, però, amb la derrota final de Napoleó I (1815), la major part del territori fou cedida a Prússia. Al final del s XIX, la seva economia, basada en la riquesa carbonífera, experimentà un desenvolupament considerable. Després de la Primera Guerra Mundial, fou col·locat sota l’administració de la Societat de Nacions, però en el plebiscit del 1935, més del 90% dels seus habitants votaren pel retorn a Alemanya. Ocupat per França el 1945, un nou referèndum confirmà la voluntat majoritària (68%) de formar part d’Alemanya. Evacuat pels francesos, es convertí en el desè land de la República Federal (1959).