i Ángel de Saavedra Ramírez de Baquedano | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ángel de Saavedra Ramírez de Baquedano

Sinònimduc de Rivas
Sinònimduc de Rivas
Angel Saavedra Ramírez de Baquedano. Pintat per C. Legrand. Biblioteca Nacional de Madrid.
© Fototeca.cat
teatre teat i poètica poètica
Dramaturg i poeta en llengua castellana.
Còrdova, 10 de març de 1791 — Madrid, 22 de juny de 1865

Duc de Rivas. Polític actiu, hagué de fugir, per la seva ideologia liberal, a Londres (1823), Itàlia (1825) i Malta, on residí cinc anys i conegué el literat anglès J.Hookham, que el posà en contacte amb l’escola romàntica anglesa. Amnistiat (1834), es tornà conservador i hagué de fugir novament (1837) a Gibraltar i a Lisboa. Fou ambaixador a Nàpols i a París i president del Consell d’Estat (1863). Les primeres obres, tant poètiques com dramàtiques, palesen influències encara neoclàssiques. Però els contactes que mantingué durant els seus exilis, sobretot a Malta, el convertiren en romàntic apassionat, i aleshores creà la seva millor producció. En poesia és obra fonamental El Moro Expósito (1834), que començà a escriure a Malta, i que recull la llegenda de Mudarra i dels Set Infants de Lara. Cal destacar també els Romances históricos (1841), inspirats en la millor tradició medieval, i les Leyendas, no tan reeixides com els anteriors. Però deu la seva fama a Don Álvaro, o la fuerza del sino (1835), obra clau del teatre romàntic i que representà per a la literatura castellana el triomf definitiu de la nova escola.

Col·laboració: 
IFA
Llegir més...