Llicenciat en medicina i cirurgia, exercí com a otorrinolaringòleg, professió que compaginà amb les arts plàstiques. Especialitzat en el tractament de composicions espacials de gran moviment interior. Elaborà a partir de la geometria les possibilitats topològiques derivades de la banda de Möbius, cercant en la planxa metàl·lica la corporeïtat dels ritmes lineals que puguin donar una major agilitat aerodinàmica a les escultures abstractes.
El 1942 presentà la primera exposició a la sala Mateu de València. Guanyà les medalles de bronze de la II Exposició Provincial de València (1943), d’or de la II Bienal de Arte de Saragossa (1963) i del VIII Saló de Març de València (1966), el primer premi al Salón de Otoño de Madrid (1968), la Gran Targa d’Oro a l’Esposizione Internazionale, de Torí (1966) i el premi Canova (2006), entre altres distincions. Participà a l’exposició Escultores Españoles en la Feria de Nova York (1964) i, amb sala especial, a la Biennal de São Paulo (1967). Té obra als museus d’art contemporani de València, Barcelona, Eivissa, Madrid i Vilafamés.
Són remarcables les seves escultures en espais públics, sobretot a València, entre les quals destaquen la creu de terme, a la pista de Silla (1965), la Victòria de València (1969), a la plaça d’Amèrica, el monument a Jaume I (1991), a la plaça de Saragossa, i el monument a Manuel Granero (1998), al carrer Xàtiva. També és notable l’escultura 9 segundos, 9 décimas, a Madrid (1963).