Muḥammad Anwar al-Sadat

(Tala, Al-Minūfīya, 25 de desembre de 1918 — el Caire, 6 d’octubre de 1981)

Polític egipci.

Militar de carrera (diplomat el 1938), fou antibritànic declarat i no dubtà a col·laborar amb els alemanys per sostreure Egipte del domini anglès (el qual fet li valgué la presó, 1942-44). Fou un dels “oficials lliures” que col·laborà en l’enderrocament del rei Faruk (1952). President de l’assemblea nacional (1961-68) i vicepresident de la república (1969), a la mort sobtada de Nasser (1970) fou elegit president. Panarabista i prosoviètic, volgué refer l’exèrcit (destruït per Israel el 1967) i promogué la quarta guerra araboisraeliana (octubre del 1973). Reelegit president (1976), donà una nova orientació a la política exterior egípcia, decantant-se als EUA i iniciant converses de pau amb Israel amb vista a una solució del problema de l’Orient Mitjà (acords de Camp David de 1978 i tractat egipcioisraelià del 1979). Li fou atorgat, juntament amb Menaḥem Begin, el premi Nobel de la pau del 1978. El 1981 ordenà la persecució dels islàmics radicals, que l’assassinaren en una desfilada militar.