Començà en els Salesians de l’Arboç i el juvenil del Vendrell (1956-57). El 1957 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil (1959). Jugà una temporada amb l’equip amateur (1959-60) i l’edició 1960-61 fou cedit al Mataró. A la meitat d’aquella temporada passà a la plantilla del primer equip del Barça i debutà l’11 de maig de 1961 en un partit de Copa a Gijón. Jugà al Barça fins la temporada 1975-76, i molt aviat fou considerat l’hereu de Ramallets. Disputà 485 partits i guanyà una Lliga (1974), tres Copes del Generalísimo (1963, 1968, 1971), una Copa de Fires (1966) i la Finalíssima de Fires (1971). Obtingué el Trofeu Zamora (1969, 1974, 1975).
Fou internacional en deu ocasions amb la selecció espanyola entre el 1962 i el 1968. Guanyà el Campionat d’Europa (1964), com a suplent d’Iríbar, i anà convocat a la Copa del Món (1962) i a l’Eurocopa (1968). Jugà dues vegades amb la selecció catalana. L’1 de setembre de 1976 el Barça li reté un homenatge, conjuntament amb Rifé i Torres.