i Safortesa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Safortesa

Armes dels Safortesa

genealogia geneal
Llinatge català establert al regne de Mallorca arran de la conquesta, i també al de València, on Ramon Safortesa obtingué els llocs de Maurat, Beniquei i Benifato.

El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa (mort després del 1230). El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines (mort vers el 1395), anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon. Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí, que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont, batlle general de Mallorca i ambaixador a Roma, i de Catalina Sorià i Sallambé, la qual, en primeres noces, havia estat muller del cronista Ramon Muntaner. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé), fou cambrer del rei i senyor de les baronies de Vallmoll, Olocau i Navata, així com d’altres llocs, que passaren als seus descendents, els Burguès. El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès; heretà les cavalleries de Santa Margalida i Hero i el 1415 adquirí les d’Alcudiola, Castellet i Tanca, fou jurat en cap del regne (1405) i lloctinent del governador general. De dues mullers tingué dos fills, que formaren dues línies: Pere Ramon de Safortesa i Unís, el qual, per enllaç amb l’hereva dels Quint, formà la línia vella dels Quint-Safortesa (que més tard recollí l’herència dels Burguès, parents seus, i acabà refonent-se en la línia principal del llinatge), de la qual sortí la branca dels comtes de Formiguera, a la qual pertangueren

Els Safortesa

Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga i el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster (1627-94), conegut com el Comte Mal, el qual en morir sense fills fou succeït pels Rocabertí, òlim Rocafull, comtes de Peralada, i després pels Morro i els Ferrer de Santjordi. La línia principal del llinatge fou continuada pel fill gran, Joan de Safortesa i Febrer, el fill del qual, Pere de Safortesa i Camporrells, fou jurat de Mallorca el 1463. Aquest fou pare de Jaume Joan de Safortesa i Marc, que fou jurat en cap i el 1478 obtingué el privilegi de cavaller. Besnebot seu fou Pere Antoni de Safortesa i Serralta, que el 1558 obtingué el privilegi de noble i fou pare de Lleonard de Safortesa i de Safortesa (mort el 1630), jurat en cap de Mallorca, el qual el 1577 es casà amb l’hereva dels Quint-Safortesa o Quint-Burguès. Des d’aquest moment llurs descendents primogènits anaren alternant els cognoms Burguès-Safortesa i Quint-Safortesa. Llur fill hereu, Lleonard Burguès-Safortesa, fou cavaller d’Alcántara i jurat en cap de Mallorca i avi de Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa (mort el 1713), que fou creat marquès del Verger el 1708. Aquest fou avi de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga (mort el 1772), regidor perpetu de Palma (Mallorca), que heretà el vincle dels Berga. En morir sense fills el seu fill gran, Tomàs Quint-Safortesa i Sureda, els altres dos germans d’aquest que el seguien es repartiren l’herència. El més gran, Joan Burguès-Safortesa i Sureda (mort el 1858), cavaller de Sant Joan, heretà, sencers o en part, els vincles dels Burguès, Santacília, Lloscos, Berga, Valentí, Sanglada, Safortesa i Olesa de Vinagrella, continuà la línia principal del llinatge —ara dita línia dels Burguès-Safortesa (cognom emprat només pels hereus), marquesos del Verger— i fou pare de Lluís Burguès-Safortesa i Borràs, diputat de Mallorca el 1848. El germà petit, Josep Quint-Safortesa i Sureda (mort el 1812), cavaller de Calatrava i de Sant Joan, heretà, sencers o en part, vincles dels Quint, Berga, Sanglada, Valentí-Sestorres, Montsó i Togores-Muntanyans i formà l’actual línia nova dels Quint-Safortesa (cognom també només emprat pels hereus). El seu net Josep Quint-Zaforteza i de Togores (mort el 1880) es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, el transmeté als Fuster de Puigdorfila). El seu net Josep Quint-Zaforteza i d’Amat (mort el 1965), cavaller de Sant Joan, fou cap dels carlins xavieristes i pare de Josep Zaforteza i d’Olives, cavaller de Sant Joan, el qual es casà amb la comtessa de Deleytosa, títol que ha passat a la seva única filla. Altres membres d’aquesta línia són Dídac de Zaforteza i Musoles i el seu besnebot Josep de Zaforteza i Montaner, que ha heretat el marquesat del Tremolar. La línia dels Safortesa-Tagamanent fou iniciada per Mateu Safortesa i Marc —fill de Pere de Safortesa i Camporrells—, un fill del qual, Pere Joan de Safortesa i Descatllar (mort el 1523), senyor de Raixa, que fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498 i es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent. Llur fill Mateu de Safortesa-Tagamanent (mort el 1579), dit el Restaurador de Mallorca, fou governador d’Eivissa i tingué dos fills: Guillem de Safortesa-Tagamanent i Gual-Desmur (mort el 1603), que fundà un vincle (que passà, per enllaç de la seva neta amb un Sales, als Sureda de Santmartí i als Sarriera, comtes de Solterra) i Pere Joan de Safortesa-Tagamanent (mort el 1604/ 12), que obtingué el privilegi de noble el 1602 i fou besavi de Francesc de Safortesa-Tagamanent i Sunyer (mort el 1693), el qual, vidu de la princesa de Sancí, fou bisbe de Siracusa; de Pere de Safortesa-Tagamanent i Sunyer (mort el 1694), cavaller de Sant Joan i governador de Calàbria, i de Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer (mort el 1671), cavaller de Montesa, jurat en cap de Mallorca i darrer mascle de la línia (vegeu genealogia a les pàgines 130 i 131).

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...