Era filla d’Arnau de Saga i de Guillema, senyors de part de Berga i altres béns del Berguedà, vinculats a la família Berga (comtat de Berga). El 1265 es casà amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera (Osona) i senyor de Voltregà i altres indrets a Osona, fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, també amant de Jaume I, desbancada després per la nora Sibil·la. Foren pares de cinc fills. El 1275, ja amant del rei, deixà el marit després d’intentar en va una anul·lació del seu matrimoni. El mateix any el rei li feu importants llegats a València, en especial el castell de Tàrbena, i també li cedí la vila de Terrassa i els drets reials a Gurb i a Tagamanent amb el pacte que els tingués en vitalici i que després passarien al fill que ells haguessin procreat. El rei s’hi volia casar, però el seu lligam amb Teresa Gil i el de Sibil·la ho feren impossible; per això el papa escriví al rei i el renyà per conviure amb Sibil·la (1275). Sibil·la acompanyà el rei fins a la seva mort, el 1276. Després s’instal·là a Barcelona, on gaudí de molts béns i de l’amistat dels reis Pere II, Alfons II i Jaume II, fins al punt que l’infant Alfons, en establir-se a Barcelona (1312), ho volgué fer a casa de Sibil·la. Els fills de Sibil·la vivien a la cort reial. En morir els dos grans (Berenguer i Arnau) a Sicília (1299) deixaren tots llurs béns, entre ells la vila de Moià, a llur mare, que així heretà tot l’antic patrimoni del seu marit. El 1311 afavorí la fundació del priorat pobletà de Natzaret a Barcelona i disposà en el seu testament (1320) la fundació del convent de monges dominicanes de Montsió, que, tot i que havia estat fundat el 1351, es dotà amb els béns deixats per Sibil·la. Els darrers anys de la seva vida tingué fortes discussions amb la seva neta Isabel de Cabrera, casada amb l’almirall Benet de Sarrià; per això feu hereu el seu besnet Artal de Foces o de Cabrera. Es feu enterrar a la capella de Santa Margarida, que ella havia fet construir a l’església de Santa Caterina dels dominicans.