Fill de Ferran de Sagarra i de Siscar. Fou conservador de zoologia i regent de lepidòpters i ocells del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i director de l’Aquari i del Parc Zoològic. Després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a França, on exercí la càtedra d’entomologia agrícola a l’Escola d’Agricultura de Saint Sulpice (Tarn). De retorn de l’exili fou separat dels càrrecs oficials que abans havia obtingut. Reuní uns 60 000 exemplars de lepidòpters, que constitueixen la base de la col·lecció actual del Museu de Zoologia de Barcelona, una de les més importants de l’estat i la més nombrosa dels Països Catalans. Dels seus treballs sobresurten Lepidòpters nous per a la fauna catalana (1915), Contribució a un catàleg de lepidòpters de Catalunya (1911-15), Noves ornitològiques (1915) i Anotacions a la lepidopterologia ibèrica (1925-30).