Membre d’una família de comerciants originària de Tabrīz, fou poeta de cort dels safàvides i dels grans mogols de l’Índia. S'establí de nou a Pèrsia, on rebé d’Abbās II el títol de Príncep dels poetes. Deixeble de Ḥāfīz, els seus gazals esotericomístics són considerats el millor de la poesia persa postclàssica.