El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia. Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels s. X-XII. L’església, començada el 1070 i acabada al s. XIII, és un dels més bells exemplars romànics. Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït (1936) i d’ençà del 1947 hi ha instal·lada una comunitat benedictina.