Seguí la carrera militar a les ordres de Condé (1640-49), sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica. Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française, fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus (1659), on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra. D’aquesta època data la seva interessant correspondència.