i Saint Lucia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Saint Lucia

Nom oficial deSaint Lucia (en)
Estat
Saint Lucia
Nom oficial deSaint Lucia (en)
El turisme representa més del 25% del PIB de Saint Lucia
© Saint Lucia Island Resort
Estat insular de les Petites Antilles, situat al S de Martinica i al NE de Saint Vincent; la capital és Castries.
Població: 
167.000 h
[est. 2012]
Extensió: 
617 km2

La geografia

L’illa és volcànica i muntanyosa, amb costes retallades i cobertes de bosc. La màxima altitud del país és assolida al mont Gimie (950 m), al centre de l’illa. El clima és tropical marítim; la mitjana anual de temperatura és de 26°C i la mitjana anual de pluja oscil·la entre 1.500 i 3.500 mm.

El sector primari hi és essencial, car ocupa un terç de la població activa, però només obté el 13% del PIB (1981). Produeix bananes, cacau, palmeres cocoteres i cítrics i, com a conreus alimentaris, tubercles i rels, principalment moniatos, i fruites com el mango. La ramaderia respon a l’esquema d’altres illes de les Petites Antilles: la bovina és la més valuosa i l’ovina, la més abundant, seguida de la porcina i la cabrum. L’objectiu de l’agricultura, que treballa el 44% del territori, és d’assolir l’autosuficiència alimentària, dificultada pel fet de trobar-se a la ruta dels huracans. La pesca és suficient, i permet d’exportar crustacis. La indústria ocupa poc més d’un cinquè de la població activa i aporta el 27% del PIB. Es ressent de la manca de minerals (només sofre i pedra de construcció, amb basalts) i l’electricitat és obtinguda amb tèrmiques de petroli, bé que hi ha projectada una central hidroelèctrica i una de geotèrmica. Els darrers anys colonials (1972-79) establiren les bases de la indústria actual: alimentària (copra, cervesa, rom), químiques, les més importants (oli de coco, plàstics, gasos industrials, adobs), del vestit i muntatge de components electrònics. Però aquesta expansió s’ha deturat, perquè després de la crisi de 1979-82 el CARICOM ha limitat les exportacions industrials de Saint Lucia. L’illa gaudeix d’una bona xarxa de carreteres. Els ports principals són Castries i la terminal petroliera Cul de Sac Bay, i l’aeroport internacional, Hewanorra. El comerç realitza exportacions equilibrades, industrials en un 48% (manufactures de base i diverses, olis, especialment de coco, i begudes). Les exportacions, però, només cobreixen el 32% de les importacions (1982). La balança de serveis és favorable gràcies al turisme, especialment nord-americà. Però ni les transferències privades i públiques no equilibren la balança corrent. La unitat monetària és el dòlar del Carib Oriental fixat d’ençà del 1976 en 2,7 per dòlar EUA. El creixement del PIB fou brillant el quatrienni 1976-79, superant el 10% per any; el quinquenni següent es reduí al 2,5%. El PNB per habitant ha crescut, en el període 1965-83, a una mitjana del 3,1% anual: se situa a 1 060 dòlars EUA, molt per sota de la mitjana llatinoamericana, però superior a la de les Antilles properes, llevat de la francesa Martinica. El problema endèmic és l’atur que, tot i minvar, restava en el 22% el 1983. La població és en la seva majoria de raça negra i practica el catolicisme. La llengua oficial és l’anglès, si bé una gran part de la població només empra un parlar derivat del francès. Saint Lucia és una monarquia constitucional, on el poder executiu és investit en el monarca de la Gran Bretanya, com a cap d’estat, representat per un governador general, el qual designa el primer ministre. El poder legislatiu és exercit per un parlament bicameral, renovat cada cinc anys per sufragi universal. És membre de l’ONU i de l’OEA.

La història

Descoberta el 1502 per C. Colom, francesos i anglesos se la disputaren fins l’any 1814, que el tractat de París atorgà l’illa als anglesos. Formà part de la Federació de les Índies Occidentals (1958-62) i l’any 1967 obtingué plena autonomia interna. Assolí la independència el 1979 dins el Commonwealth. Havent dimitit l’anterior govern acusat de corrupció, en les eleccions del 1982 l’United Worker's Party (UWP) assolí la majoria i el seu líder John Compton esdevingué de nou primer ministre. Posteriorment, en les eleccions del 1987, l’UWP repetí aquest bon resultat. Aquest mateix any, hom descobrí que una companyia aèria comercial del país estava involucrada en el tràfic il·legal d’armes. El 1989 el govern llançà un nou programa de planificació familiar per disminuir l’índex de creixement demogràfic, que era d’un 22%. Hom anuncià la creació d’un cos especial per a la lluita contra la droga. En les eleccions generals del 1992 triomfà per tercera vegada consecutiva l’UWP i Compton fou reelegit primer ministre. Al març del 1996, Compton renuncià el seu càrrec i fou substituït per Vaughan Lencis. Les eleccions legislatives del maig del 1997 donaren la victòria al Partit Laborista de Saint Lucia, que aconseguí el 61,3% dels vots i 16 escons en un parlament de 17, amb Kenny Anthony com a primer ministre. Aquesta victòria permeté iniciar diversos processos per acusacions de corrupció contra antics mandataris i prendre algunes mesures dràstiques en la reestructuració de la indústria bananera. Kenny Anthony revalidà amb una victòria contundent (14 dels 17 escons) el mandat al capdavant del Partit Laborista en les eleccions del desembre del 2001. La seva gestió, centrada sobretot en la diversificació des que, a partir del 1998, hom posà fi al tracte preferencial en les exportacions de bananes a la UE, aconseguí un considerable èxit, sobretot pel que fa al desenvolupament del turisme. Al setembre del 2002 l’huracà Lilí causà grans danys. Al juliol del 2003 el parlament acordà substituir el jurament de fidelitat al monarca britànic pel de lleialtat als habitants de l’illa. Al novembre del 2003 l’aprovació d’una nova legislació sobre mitjans de comunicació fou criticada com una mesura de censura encoberta. Al setembre del 2005, Stephenson King assumí el càrrec de primer ministre, per la mort de John Compton. Durant aquests anys, l’economia continuà molt arrelada a l’agricultura i a l’exportació de bananes, si bé el govern féu esforços per canviar aquesta dinàmica i endegà una sèrie de reformes per tal de superar-ne la dependència. El pas de l’huracà Dean per l’illa, l’any 2007, augmentà la incertesa en el terreny econòmic. Pel que fa a política exterior, el 2006 la capital acollí la cimera de l’organització caribenya CARICOM, en què no s’arribà a cap acord de mínims sobre política exterior ni sobre interessos econòmics a la regió. Les relacions amb la Xina es trencaren el 2007, arran de l’apropament de Saint Lucia a Taiwan.

Llegir més...