De família noble, fou militar fins el 1771. Conegut també com el filòsof desconegut, el seu pensament —hereu del gnosticisme, el neoplatonisme i la càbala i influït per J.Böhme— és associat a la reacció espiritualista que preparà el Romanticisme a França. A part la seva obra Des erreurs et de la vérité (1775), contra Condillac, cal destacar L’homme de désir (1790), la Lettre à un ami ou Considérations politiques, philosophiques et religieuses sur la Révolution française (1795), on defensà la teocràcia com a forma ideal de govern, Le nouvel homme (1796) i Le ministère de l’homme-esprit (1802).