i Saint Vincent i les Grenadines | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Saint Vincent i les Grenadines

Nom oficial deSaint Vincent and the Grenadines (en)
Paisatge d'una de les illes de les Grenadines

Estat de l’Amèrica Central, a les Petites Antilles, situat al S de Saint Lucia, al N de Grenada i a l’W de Barbados; la capital és Kingstown.
Població: 
103.000 h
[est. 2012]
Extensió: 
389 km2

La geografia

El territori és compost pel grup septentrional de l’arxipèlag de les Grenadines i per l’illa de Saint Vincent (366 km2), que acull el 93% de la població de l’estat. D’origen volcànic, Saint Vincent és molt muntanyosa; el volcà La Soufrière, de 1 234 m d’altitud, és el cim més elevat del país. El clima és tropical marítim, amb una oscil·lació tèrmica mitjana entre 18°C i 32°C i unes precipitacions entre 1 500 mm i 3 750 mm anuals. L’agricultura aportava el 9,2% del PIB el 1998 i donava feina a prop del 20% de la població activa. Els conreus ocupen al voltant del 30% del territori, amb les bananes com a principal producte comercial i d’exportació. També es comercialitzen els cocos, la maranta (de la qual hom extreu la fècula arrow-root, primer productor mundial), els moniatos, la canya de sucre, diversos tipus de taro i el plantatge. Aquests vegetals, i altres com diversos fruiters tropicals, l’alvocat, el nyam i la mandioca, són també la base de la subsistència, que complementen alguns milers de caps d’oví, porcí i boví. El bosc (36% del territori) és poc important econòmicament. La pesca, en canvi, té una rellevància creixent (2,3% del PIB el 1996). La indústria (24% del PIB i 25% de la població activa el 1998) té com a branca principal l’alimentària, a partir de l’elaboració de productes agrícoles, especialment farina de tubèrculs i la destil·lació de rom. Un 10% de l’energia consumida és generada per una central hidroelèctrica; la resta és importada en forma d’hidrocarburs. Dels serveis (66% del PIB el 1998 i 60% de la població activa), destaca el turisme (25% del PNB), amb tendència a convertir-se en el principal recurs econòmic de l’arxipèlag. Concentrat bàsicament a les Grenadines, atreu sobretot creuers i iots de luxe. Hi ha bones carreteres, però els transports exteriors manquen d’autonomia. El port principal, Kingstown, fou ampliat el 1995. L’aeroport d’Arnos Vale, prop de la capital, és insuficient per als avions de llarg recorregut. El comerç exterior, bé que molt deficitari, és compensat pels ingressos del turisme. Les bananes constitueixen el 40% de les exportacions, la farina el 14% i altres productes agrícoles el 17%. Prop del 6% de les exportacions són reexportacions. Les importacions consisteixen en béns de consum (34%), aliments (23%), maquinària (22%), productes químics (10%) i combustibles (10%). Els principals socis comercials són els membres del mercat comú del Carib (CARICOM), amb el 50% de les exportacions i el 25% de les importacions, els EUA (5,2% i 39%, respectivament) i la Gran Bretanya (12,5% i 42%). La moneda és el dòlar del Carib Oriental. La renda per habitant era el 1998 de 2 560 $ per habitant, la més baixa dels estats de les Petites Antilles. En 1985-95, el creixement anual mitjà del PNB fou del 4,5%. El 1996 una epidèmia afectà greument les poblacions de bananers, arran de la qual hom intentà millorar-ne els rendiments i la producció. D’altra banda, el turisme sembla consolidar-se com el sector econòmic amb més perspectives de futur. La població, amb un creixement natural del 12,7% i una densitat de 290 h/km2 el 2000, és quasi totalment negra i mulata, protestant en un 77% i catòlica en un 19%. La capital i els suburbis són l’única ciutat pròpiament dita. L’idioma oficial és l’anglès. El poder executiu resideix en la monarquia britànica, com a cap d’estat, representada per un governador general que designa el primer ministre. El poder legislatiu és exercit per un parlament unicameral de 21 escons, el qual es renova cada cinc anys per sufragi universal. Forma part del Commonwealth, l’OAS i l’ONU i és menbre associat a la UE.

La història

Descobertes les illes per Colom (1498) i colonitzades pels castellans, passaren a domini francès (s XVII) i britànic (s VXIII). Del 1958 al 1962 pertangueren a la Federació de les Índies Occidentals, i el 1969 obtingueren de la Gran Bretanya l’autonomia interna i l’estatut d’estat associat. Assoliren la plena independència dins el Commonwealth l’any 1979. El Saint Vincent Labour Party (SVLP) governà fins el 1984. A mitjan d’aquest any el primer ministre Milton Cato convocà eleccions anticipades, que guanyà el centrista New Democratic Party (NDP) liderat per James Mitchell, el qual esdevingué primer ministre i inicià una política de diversificació de l’economia i reforçament de les institucions democràtiques. Mitchell fou reelegit el maig del 1989. Juntament amb els primers ministres de les altres illes anglòfones de Dominica, Grenada i Saint Lucia —les del grup denominat de Sobrevent o Windward—, inicià el 1988 un projecte d’integració política. Les eleccions generals del febrer de 1994 representaren un nou triomf per al NDP i per Mitchell, que fou confirmat en el càrrec. Durant la legislatura, els continuats escàndols de corrupció que apuntaren al govern posaren en seriós perill la renovació del mandat del primer ministre. No obstant l’efecte distorsionador del sistema electoral majoritari, en les eleccions del juny del 1998 el conservador Nou Partit Democràtic de Mitchell guanyà per un escó el SVLP, tot i haver perdut en nombre de vots. Els intents del govern de diversificar l’economia basada en la banana i el turisme no tingueren gaire èxit, en un país que encara havia de fer front a una economia paral·lela basada en la producció de marihuana. El poc èxit de les mesures per a superar la dependència de les exportacions de bananes (des que, el 1998, la UE començà a retirar el tracte preferencial amb relació a aquest producte) i els elevats nivells d’atur (prop del 30%) foren el malestar de fons que aixecà les protestes quan l’any 2000 el parlament proposà augmentar les pensions dels diputats. Se'n seguí una crisi de govern, en què James Mitchell dimití, i es convocaren eleccions anticipades les quals, celebrades al març del 2001, tingueren com a guanyador el partit laborista liderat per Ralph Gonsalves, que esdevingué primer ministre. Al juny del 2003 les institucions financeres internacionals retiraren Saint Vincent i les Grenadines de la llista d’estats sospitosos de practicar el blanqueig de diner. Al final del 2005 se celebraren eleccions generals, que guanyà el partit laborista, amb el 56% dels vots. El govern desenvolupà les infraestructures, amb l’objectiu de fomentar la indústria transformadora i abandonar la dependència del conreu de bananes. L’any 2008 es presentà un nou pressupost per a corregir l’augment de la inflació i reduir el dèficit fiscal.

Llegir més...