Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser. El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres. Fou director de l’Orfeó de Sants (1957-64) i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil.
Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya (1958), una Missa dels excursionistes (1966), Oratori de Nadal (1966), Bucòliques (1966), per a cor i orquestra de cambra, etc. És autor de més de quatre-centes cançons excursionistes, recollides en diversos cançoners, com Cançons de muntanya, de nit i de camí (1949), Cançons de camí enllà (1953), Cançons de mar i muntanya (1956), Cançons d’humor i ginesta (1961), Cançoner de la Vall d’Aran (1963), El cançoner de Bagà (1965), Cançoner d’Ordesa (1970), entre d’altres. Fou divulgador del folklore muntanyenc en cursos, concerts i publicacions.
També publicà tres llibres de poemes: Poema de l’amor senzill (1947), il·lustrat per Ramon Martí; Una mica de llum (948), amb il·lustracions d’Alfons Monreal, i Recital d’estiu (1955). Així mateix, en deixà un altre d’inèdit: Garba d’amor.
Com a ceramista, exposà individualment a Mataró (1945), Barcelona i Sabadell, i fou representant de l’Estat espanyol en un certamen artístic de Santiago de Xile (1953). Morí d’accident.
Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme (1956) i la placa de plata de la federació catalana (1969).
Bibliografia
- Ramon i Morros, Jaume: Elisard Sala: l’obra d’un músic poeta, Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau, Barcelona 1992
- Ureña i Llitjós, Josep: Elisard Sala a Bagà: la inspiració d’un paisatge, Amalgama Edicions, Berga 2000