Estudià peritatge químic i magisteri. Es donà a conèixer en l’Antologia poètica universitària (1950) i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l’Escola Industrial. La seva poesia, diàfana, acolorida i popularitzant, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu. És autor, entre d’altres, d’Aquest somni (1956), Galopant per la faula (1959), Suite pirinenca (1972), Poemes de l’estaquirot (1979), Els set principis hermètics del Kibalió (1980), La vall dels ecos (1985), El rostre (1998)i La llum camina de puntetes per la carena (2002). El conjunt de la seva poesia fou aplegat en dos volums, Obra Poètica I (1999) i Obra Poètica II: obra publicada i inèdita (2000), per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El 1998 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.