El 1658 ingressà al monestir de Montserrat. Estudià i ensenyà teologia al col·legi benedictí de San Vicente de Salamanca, on es llicencià el 1675. El 1682 fou elegit abat de Montserrat, però el 1684 Carles II el nomenà abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella, d’on passà —el 1688?— a Santa Maria de Gerri. El 1698 fou nomenat bisbe de Barcelona per Innocenci XII. El 1700 reconegué la sobirania de Felip V, el qual aviat el considerà persona non grata a causa del seu austriacisme i el 1705 el cridà a Madrid per allunyar-lo de la seva diòcesi. El 1706 prestà obediència a l’arxiduc Carles i fou empresonat per les tropes de Felip V i, el 1707, traslladat —detingut— a Avinyó, aleshores ciutat papal. El 1712 Climent XI el creà cardenal in pectore i hom li concedí la llibertat, gràcies a les gestions de la cort d’Àustria. Al gener del 1713 fou nomenat públicament cardenal —cosa que suscità les ires de Felip V—, a l’abril tornà a Barcelona i al juny s’embarcà cap a Itàlia. Felip V prohibí que se li fes oració fúnebre a Barcelona i que se li donés el nom de cardenal.