i Josep Maria Sala i Valldaura | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala-Valldaura
Literatura
Josep Maria Sala-Valldaura
Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
poètica poètica
Poeta.
Gironella, Berguedà, 30 de març de 1947

Estudià a Barcelona i féu de lector d’espanyol a Salford (Anglaterra). Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler (1977), Camp d’esvorancs (1980), on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua (1982) i Gual de camins (1985), entorn de la idea i pràctica del viatge. Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc (1987, premi de la Crítica “Cavall Verd” al millor llibre de poemes), Ets arrel d’ala i de vol (1991), Seqüències i mòbils (1998), Cardiopatia (1999), Disfresses (2002, premi Crítica Serra d’Or), El cigne cec (2005), Vidre fumat ( 2005, premi Parc Taulí), Flors i carboni (2008) i Bouleversements (2010, traducció de Nathalie Bittoun-Debruyne publicada en català, amb el títol Daltabaix ). Ha editat una Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX (1978) i, amb Vicenç Altaió, una polèmica panoràmica poètica, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979) (1980), que ha continuat en L’agulla en un fil (1988), i l’estudi literari Introducció a Joan Vinyoli (1985). És autor de la novel·la A la vora del pou (1989), premi Joanot Martorell.

Catedràtic de literatura a la Universitat de Lleida, ha publicat diverses obres sobre el teatre del Set-cents,  Història del teatre a Catalunya (2006) i Teatre burlesc català del segle XVIII (2007), a més del llibre d’assaig Entre el simi i Plató. Pel curs poètic contemporani (2008). Ha exercit amb certa regularitat la crítica en diaris i revistes i més esporàdicament la traducció.

Llegir més...