Estudià peritatge mercantil i econòmiques. Després d’una breu incursió en el món editorial, s’inicià en el periodisme a Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal. Posteriorment escriví regularment, entre altres publicacions, a Destino, Tele-estel, ABC, Cavall Fort, Tele-exprés i, sobretot, a La Vanguardia, on col·laborà durant molts anys amb articles fins a la seva mort i, del 1981 al 1993, com a director de la secció literària. Inicià la trajectòria com a narrador en el gènere juvenil amb Entre juliol i setembre (1967, premi Joaquim Ruyra 1966), la seva obra més difosa, a la qual seguiren L’Àlex, el 8 i el 10 (1970), El viatge prodigiós d’en Ferran Pinyol (1971-78), que tingué una versió radiofònica, Visions de cada hora (1982), Un temps del diable (1994) i Amic Lu (1995).
Inclòs en el que es coneix com la generació literària dels setanta, com a novel·lista s’inscriu en el corrent del realisme, dins del qual, tanmateix, hi tenen un gran pes la introspecció i les qüestions existencials: El cau (1966), 52 hores a través de la pell (1970), Aquell gust agre de l’estel (1976), Històries a mig camí (1977), Néixer de nou cada dia (1979), Pel camí ral del nord (1980), Sóc Emma (1983), Memorial de Claudi M. Broch (1986, premi de la Crítica), El sol de la tarda (1992, premi Sant Jordi i premi Crexells), La mar no està mai sola (1996, premi Carlemany), La llibreta groga (2004, premi Josep Pla), Biografia (2005), L’altre (2008) i L’estiu de la pluja (2012). És també autor dels reculls de narracions Boires (1970, premi Víctor Català 1969), Històries a mig camí (1977), Imatges del meu mirall (1983), Tauromàquia sol i lluna (1991) i Còmplices de ciutat (1999).
A banda de Las confesiones no católicas de España (1971) i l’assaig entrevista L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya (1973), la seva obra de no-ficció gira entorn de la temàtica literària: Literatura i societat a la Catalunya d’avui (1974), Voces del boom (2011), Rostros escritos. Monólogos con creadores españoles de los setenta (2014), Paraules d’escriptors. Monòlegs amb creadors catalans dels setenta (2014) i els reculls d’articles a la premsa De un lector que cuenta. Impresiones sobre la narrativa extranjera contemporánea. De Thomas Mann a Jonathan Franzen (2013) i En tierras de ficción. Recorrido por la narrativa contemporánea. De Edgar Allan Poe a Evan Dara (2017). Treballà també per a la televisió dirigint els programes culturals Signes (1978-82) i Veus i formes (1982-83) i amb els guions de les sèries Cambres barrades (1979) i Històries de cara i creu (1985). L’any 2000 s’inicià la publicació de l’obra completa.