Marquès de Salamanca. En la seva joventut participà en conspiracions liberals i fou elegit diputat (1836). Aviat inicià la seva activitat financera, i adquirí una enorme fortuna, fruit d’hàbils especulacions borsàries i de l’arrendament de la renda estanca de la sal. Adherit al sector purità dels moderats, formà govern (1847), en el qual ocupà el ministeri de finances. Enfrontat amb Narváez, dimití i s’ocupà dels seus negocis, aprofitant les seves relacions polítiques. Intervingué en diverses empreses ferroviàries tant a l’Estat espanyol com en altres estats europeus com Portugal i Itàlia, però, mancat de crèdits i afectat per la crisi del 1866, sofrí grans pèrdues. A la Restauració fou diputat i senador.
José M. de Salamanca y Mayol, marquès de Salamanca
© Fototeca.cat
Polític andalús.