Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb les forces del general De Gaulle. Fou comandant en cap de les tropes franceses a la Xina i a Tonquín (1945-46) i a la Indoxina (1952-53), cap de la regió militar d’Algèria (1956-58) i governador militar de París (1959-60). Contrari a la retirada francesa d’Algèria, topà amb el president De Gaulle i participà en la fallida rebel·lió militar del 1961 (Algèria). Refugiat a Madrid, hi fundà, juntament amb el general Jouhaud, l'Organisation de l'Armée Secrète (OAS). El 1962 fou capturat a Alger i condemnat a cadena perpètua, però restà lliure arran de l’amnistia atorgada als antics membres de l’OAS (1968). Publicà unes Mémoires (1970-74).