i António de Oliveira Salazar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

António de Oliveira Salazar

història hist
Estadista portuguès.
Santa Comba, Lisboa, 28 d’abril de 1889 — Lisboa, 27 de juliol de 1970

Professor d’economia política i diputat (1921), defensà la concepció clàssica de la moneda i de l’economia, basada en un pressupost equilibrat que evités la inflació i el dèficit. Catòlic conservador, fou influït per les doctrines polítiques integristes i pel pensament de Charles Maurras. Es declarà nacionalista, antimarxista i partidari d’una societat corporativista i paternalista, en la qual els treballadors havien d’estar associats als terratinents i als empresaris. El cop d’estat del 1926 el féu ministre de finances, però dimití poc després. Cridat novament pel president Carmona (1928), en un any equilibrà el pressupost estatal, cosa que li atorgà un gran prestigi internacional. Primer ministre el 1932, Salazar féu pressió per donar una base política a les seves reformes econòmiques i inspirà la Constitució del 1933, que instaurà l’Estado Novo amb fonaments corporativistes i nacionalistes, regeneracionistes i republicans, autoritaris i igualitaris. A poc a poc instaurà una fèrria dictadura corporativista i reaccionària. Congelà el progrés popular i limità l’expansió de l’economia, que es basà en l’explotació de les colònies africanes, l’emigració a Europa i el turisme. En política exterior pactà amb el general Franco (1937 i 1942), amb els aliats (1942-43), amb l’OTAN (1949) i amb els EUA (1956). Els anys seixanta l’oposició interior i colonial augmentà i Salazar endurí el seu règim, establint un autèntic terror policíac. Al mateix temps es produí un cert desenvolupament industrial. Malalt, l’any 1968 fou substituït pel seu ministre Marcelo Caetano.

Col·laboració: 
JMS
Llegir més...