Dedicat sobretot al relat, publicà Cuentos de barro (1933), on reflecteix els problemes del camperol sense futur en el seu medi cruel. Seguiren Trasmallo (1954), Cuentos de cipote (1958) i La espada y otras narraciones (1960). L’originalitat de l’autor està en la seva identificació amb els personatges, en l’amor que posa en l’elaboració dels seus trets i desgràcies, en una íntima comprensió basada en la tendresa i la sinceritat total.