Bon coneixedor de les literatures estrangeres, renovà radicalment la crítica literària txeca. A partir del 1928 publicà Šalduv Zápisník (‘El noticiari de Salda’, 1928-37), testimoniatge del seu temperament lluitador. Cal esmentar: Boje o zítrek (‘Batalles per al demà’, 1905), Duše a dílo (‘L’ànima i l’obra’, 1913) i Básnická osobnost Dantova (‘La personalitat poètica de Dant’, 1921). Els seus drames exerciren també una gran influència en el desenvolupament del teatre txec: Zástupuvé (‘Les masses’, 1921), on s’ocupa de la salvació de l’individu, Dítě (‘L’infant’, 1923), pròxim a la literatura proletària, i Tazeňí proti smrti (‘Campanya contra la mort’, 1926), influït pel poetisme.