principat de Salern

Territori italià que s’estenia fins a Tàrent, la part costanera de l’actual província de Salern i bona part de la plana campaniana.

Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I (mort el 851). El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns; i més tard als bizantins. Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern. Com a títol feudal fou posseït pels Orsini, comtes de Nola, i pels Sanseverino.