i Joan Sales i Vallès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Sales i Vallès

Joan Sales i Vallès
arts gràfiques gràf i literatura lit
Escriptor i editor.
Barcelona, 19 de novembre de 1912 — Barcelona, 12 de novembre de 1983

Llicenciat en dret (1932), milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC. Durant la guerra civil (1936-39) lluità als fronts de Madrid i Aragó. Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista. Fou redactor en la revista Full Català, precedent de Quaderns de l’Exili, de la qual fou fundador (1943-47), i editor, juntament amb F. de Pol, R. Galí, A. Artís-Gener, P. Calders, V. Riera Llorca i J.M. Ametlla. Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida, Canigó, La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres (1947). El 1948 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona. Treballà a l’Editorial Ariel, tingué cura de la publicació de les obres de Carles Cardó i de les successives edicions de la de Màrius Torres, i intervingué en l’edició d’obres històriques, com la Història dels catalans, que dirigí F. Soldevila. El 1955 fundà, amb X. Benguerel i J. Oliver i amb la col·laboració de l’editorial Aymà, la col·lecció “El Club dels Novel·listes”. L’any 1959 assumí la direcció de la col·lecció, publicada per l’editorial Club Editor, creada per ell mateix, que edita novel·les d’autors com Rodoreda, Blai Bonet, Villalonga i traduccions de Kazandzakis, Mauriac i Dostojevskij i creà una nova col·lecció d’abast general, “El Pi de les Tres Branques”. Publicà el seu llibre de poemes Viatge d’un moribund (1952), i després la seva novel·la Incerta glòria, que no aparegué en edició definitiva fins el 1971. Estrenà una peça teatral (1958; editada el 1972), esbós d’una òpera bufa musicada per J. Altisent, En Tirant lo Blanc a Grècia, i publicà el seu epistolari Cartes a Màrius Torres (1977), recull d’una correspondència que quasi esdevé diari de la guerra i l’exili. Escriví pròlegs en nombroses obres de J. Coromines, M. Rodoreda, L. Villalonga, etc., publicades pel Club Editor. Dirigí l’Oficina de Català de la Diputació de Barcelona, fins que es jubilà (1982). Pòstumament, hom li publicà Contes d’ahir i d’avui (1987). El 2008 fou publicada la seva correspondència amb Mercè Rodoreda.

Col·laboració: 
JTr / ICG
Llegir més...