Estudià a la Universitat de Columbia i serví a l’exèrcit (1942-44), circumstància que influí força en la seva obra. Després de publicar contes en diverses revistes, assolí l’èxit amb una novel·la curta, The Catcher in the Rye (1951). Un dels més traduïts del món, aquest llibre ha marcat una fita en la literatura contemporània, tant per l’estil directe i espontani com pel plantejament (la lluita d’un adolescent contra la hipocresia del món dels adults). Malgrat el renom que assolí l’obra, Salinger eludí sempre qualsevol mena de publicitat i mantingué amb un zel inusitat la seva privacitat. De producció molt escassa, posteriorment publicà els volums de narracions Nine Stories (1953), Franny and Zooey (1961), Raise High the Roofbeam, Carpenters (1963), Seymour: An Introduction (1963) i Hapworth 16, 1928, novel·la que havia escrit el 1965 i que no aparegué fins el 1997.