Graduat a la Universitat de Nova York (1939), féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan (1942) i de Pittsburgh. Provocà la formació d’anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk), generalitzada a partir del 1955. El 1963 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom.