Vicari o governador en nom del comte dels termes d’Osor i de Sant Hilari (~919), vers el 925 començà d’actuar al Bages i a Anoia aprisiant els castells de Guardiola (Sant Salvador de Guardiola) i de Maians (Castellfollit del Boix), dels quals el comte Borrell II li concedí el domini. Vers el 955 havia fet noves aprisions al terme d’Òdena i al castell de la Roqueta (Tous), que més tard (960) fou confirmat pel mateix comte Borrell a Isarn, l’hereu de Sal·la. Morta la seva muller Filmer, es casà en segones noces amb Ricarda, de la casa vescomtal d’Osona, vídua d’Alienard, que el 926 li llegà l’alou de les Preses (Garrotxa). Sal·la fou pare d’Isarn i Guifré i de les noies Aigo i Quíxol. Vers el 950 decidí fundar el monestir de Bages; per això comprà el lloc on s’edificaria el monestir, anà a Roma (951) per subjectar la futura abadia a la Santa Seu i en portà el cos de sant Valentí. Mort abans que fos consagrada l’església del monestir (972), ell i després el seu fill Isarn (mort el 984) feren donació dels seus béns alodials al monestir (hom els ha confós amb els vescomtes homònims de Conflent). Sal·la i Ricarda foren enterrats al monestir de Bages, on es conserven llurs sepultures.