De família benestant, però no noble, estudià a Roma i aspirà a la carrera política (cursus honorum). Expulsat del senat (50 aC), hi retornà l’any següent de la mà de Cèsar, amic i protector seu, que li atorgà el càrrec de procònsol a l’Àfrica (46 aC). De retorn a Roma i a la mort de Cèsar, deixà la política activa i es dedicà a les lletres.
La seva vil·la (Horti Sallustiani) fou seu d’una tertúlia famosa i allí escriví les seves obres: dues monografies quasi-biogràfiques (Catilina i Iugurtha), on denuncia els “monopolis” polítics dels nobles. Ambdues d’estil sobri i elegant, foren model dels historiadors futurs. Escriví també un llibre d'Històries, avui quasi perdut totalment. L’obra de Sal·lusti, especialment els pròlegs, restà model d’escoles retòriques i fou objecte de recuperacions moralitzadores. El testimoni més antic de Sal·lusti als Països Catalans és del 1380, que és citat el De conjuratione Catilinae en la carta de cessió de la biblioteca històrica de Pere III a Poblet, redactada per l’humanista Bernat Miquel, secretari de la cancelleria reial.