Alfonso Salmerón

(Toledo, 8 de setembre de 1515 — Nàpols, 13 de febrer de 1585)

Teòleg castellà.

Company d’Ignasi de Loiola a la Universitat de París, fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús. Ensenyà Sagrada Escriptura a la Universitat de Roma (1538), es doctorà en teologia a la de Bolonya (1549) i ensenyà novament als col·legis dels jesuïtes d’Ingolstadt (1549-50) i Nàpols (des del 1558), on, com a provincial (1558-75), estengué el nou orde en aquell reialme. Abans havia exercit diferents comeses pontifícies a Escòcia i Irlanda (1541-42), a Alemanya, Polònia i els Països Baixos (1555-57). Juntament amb Laínez, fou teòleg pontifici en els tres períodes del concili de Trento, coneixedor com era ensems de la teologia especulativa i positiva. Els seus comentaris teologicopatrístics al Nou Testament foren publicats en onze volums a Madrid (1598-1601) i en setze a Colònia (1602-04).