Format a l’ Escolania de Montserrat (1913-22), fou alumne d' Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer . Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal (1923), com a segon fiscorn (cobla) i violí i piano (orquestra) al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement. Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Mil·lenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et canten , Sol de Banyuls , Als peus de la verge , Aura del Tura , Sentmenat Sardanista , En Saleta i amics o L’Aplec de Tardor , el seu títol més celebrat. També enllestí innombrables arranjaments per a la seva orquestra. Té una extensíssima discografia al capdavant de la cobla de la Bisbal. L’any de la seva mort l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà fundà l' Escola de Cobla Comarcal Conrad Saló i el 1996 instituí el Premi Conrad Saló de composició de sardanes per a cobla, que s’atorga bianualment.