i Josep Antoni Salvà i Miquel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Antoni Salvà i Miquel

medicina med
Metge i farmacòleg.
Berga, Berguedà, 3 de març de 1918 — Barcelona, 28 de maig de 2007

Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis (1965), València (1966-69), de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971), de la qual fou degà i vicerector (1973-75) i director de l’Institut de Biologia Fonamental (1976-80), i de farmacologia de la Universitat de Barcelona (1980) en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas fins a la jubilació (1986) i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990.

Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982. L’any 1973 ingressà a l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i el 1974 a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la qual fou vicepresident en 1979-83 i en 1987-88 i president en 2002-03.

Membre també d’altres institucions científiques internacionals, entre les quals cal citar la Société Française d’Allérgie (1953), la Société Française de Pharmacodynamie et de Thérapie (1953), la Société des Physiologistes (1957), el Collegium Internationale Neuro-Psychopharmacologicum (1963), la International Society of Chemotherapy (1963) i la New York Academy of Sciences (1963), rebé, entre d’altres, el títol de Chevalier de l’Orde de les Palmes Acadèmiques (França), la Creu del Mèrit de Primera Classe de la República Federal Alemanya i la Medalla d’Or de l'Institut Barraquer.

Autor d’un gran nombre de publicacions científiques, treballà principalment en temes de farmacologia experimental, en l’estudi dels medicaments adrenèrgics, en la farmacologia dels medicaments hipotensors i en la terapèutica de la hipertensió, la utilització dels esteroides i altres. Fou director, juntament amb Josep Laporte, de la revista Avances en Terapéutica.

Llegir més...