De família de velluters, es llicencià en filosofia i dret a la Universitat de València. El 1807 conegué Antoni Puigblanc a Alcalá de Henares, on fou catedràtic suplent de grec. El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreteria, que assoliria expansió internacional. Introduí, amb traduccions pròpies o revisades, Rousseau, Chateaubriand, Saint-Pierre, Regnault-Warin, etc. , que contribuïren a la penetració del Romanticisme i de les idees liberals. Del 1812 al 1813 habità a Mallorca, on col·laborà amb Isidoro de Antillón en la publicació de l'Aurora Patriótica Mallorquina. Denunciat, el 1817, per la inquisició per comerciar amb llibres prohibits, s’exilià i viatjà per França i Itàlia. El 1818, en tornar a València, fou processat per la inquisició. Durant el Trienni Liberal fou elegit diputat a corts per València (1822-23); secretari del congrés de diputats, prengué part activa en els debats, on figurà entre els exaltats, i defensà la llibertat d’impremta i el dret d’autor. Quan tingué lloc la invasió del duc d’Angulema passà a Sevilla i Cadis, i en triomfar la reacció hagué de refugiar-se a Gibraltar. El 1824 anà a Londres, hi obrí la Spanish and Classical Library i hi féu importants subhastes de llibres espanyols antics, per a les quals imprimí catàlegs molt apreciats. Fou professor de l’Ateneo Español, col·laborà dins El Repertorio Americano d’Andrés Bello i aconsellà a l’English Foreign Biblical Society la publicació d’una Bíblia en català, motiu pel qual s’enemistà amb Puigblanc, després d’haver editat també els opuscles de Villanueva contra aquest. El 1830 anà a París i deixà al capdavant del negoci de Londres el seu fill Pere. Ajudat pel llibreter Bossange fundà la Librería Hispano-Americana, amb corresponsals a Mèxic, Guatemala, Xile, el Perú, Cuba i l’Argentina, tot mantenint obert l’establiment de València. Redactà una Gramática de la lengua castellana (1830) i un Nuevo diccionario de la lengua castellana (1846). Com a literat hom li deu la composició catalana Lo somni (1831), que l’emplaça com a precursor de la Renaixença, i les novel·les romàntiques Irene y Clara (1830) i La bruja (1830), en col·laboració amb Villanueva. Tornà a València el 1834, després de liquidar el negoci de Londres i de deixar al capdavant del de París el seu fill. Fou elegit novament diputat per València i secretari a les corts el 1836; la seva activitat parlamentària, prou intensa, tingué ara caràcter moderat. Arran dels avalots de l’octubre de l’any 1838 fou elegit membre de la junta consultiva de València. A partir del 1839 viatjà per Espanya i l’estranger completant la seva biblioteca privada, el catàleg de la qual redactà el seu fill, i fou publicada el 1872. Fou adquirida pel marquès d’Heredia i dispersada a la mort d’aquest.