i Matilde Salvador i Segarra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Matilde Salvador i Segarra

Música
música mús
Compositora.
Castelló de la Plana, Plana Alta, 1918 — València, 5 d’octubre de 2007

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la violinista Josefina Salvador i Segarra. Estudià amb Vicent Asencio, amb el qual es casà el 1943. Pianista reconeguda, fou professora al Conservatori de València (1974-89). Fou autora de més d’un centenar de cançons de concert amb texts de Xavier Casp, Salvador Espriu, etc. També escriví ballets, com El segoviano esquivo, estrenat a Barcelona el 1960, i les òperes La filla del rei Barbut (1943, estrenada a Castelló de la Plana), basada en el Tomba-Tossals de J.Pasqual i Tirado, i Vinatea, en un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp, estrenada al Liceu de Barcelona (1974) i representada, en versió ampliada, a València el 1975; diverses obres per a cor mixt, com Viento, voz, álamo (1970, premi Joaquim Rodrigo), la cantata Les hores (1974), i de cançons per a veu sola i piano, entre les quals els reculls Planys, cançons i una nadala (1945-64) i Cervantinas (1975). Fou també autora de la Marxa de la Ciutat de Castelló (1945, adoptada el 1987 com a himne oficial) i compongué també música religiosa, com la Missa del Lledó, per a solistes i instruments de vent (1967). Rebé diversos guardons, entre els quals el Premi d’actuació cívica de la Fundació Jaume I (1984), la distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana (1997), la Medalla d’Or de les universitats Jaume I (1998) i València (2001) i la Creu de Sant Jordi (2005). Conreà també la pintura.

Llegir més...