i Ricard Salvat i Ferré | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ricard Salvat i Ferré

Ricard Salvat i Ferré
© Universitat Jaume I
teatre teat i literatura lit
Director teatral i escriptor.
Tortosa, Baix Ebre, 17 d’agost de 1934 — Barcelona, Barcelonès, 24 de març de 2009

Professor de la Universitat de Barcelona i doctor en Filosofia (1973). El 1956 fundà a Barcelona, amb Miquel Porter i Moix, el Teatre Viu. Es traslladà a Alemanya, on cursà ciències teatrals, sociologia i filosofia, i el 1959, de retorn, ingressà a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i hi dirigí Tu i l’hipòcrita, de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat, de Joan Oliver i Sallarès. El 1960 fundà, amb M.A.Capmany, l'Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que dirigí fins a la seva extinció, el 1975: hi aplicà les ensenyances del teatre èpic de Bertolt Brecht i la influència de l’Escola fou decisiva en el desenvolupament del teatre català; alhora, posà en escena Ronda de mort a Sinera (1965, 2002), sobre textos de Salvador Espriu i Castelló. Dirigí diversos muntatges durant dues temporades al Teatre Romea (L’auca del senyor Esteve, La bona persona de Sezuan, Primera història d’Ester, etc.). Nomenat director del Teatro Nacional, del Ministerio de Información y Turismo (1970), a Barcelona, no aconseguí de redreçar-ne la trajectòria i dimití. Dirigí l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat (1975-78) i el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1978-86), i fou l’impulsor i director de la primera edició del Festival Internacional Entre Cultures de Tortosa (2004-2006).

Al capdavant de més de 150 obres estrenades, des de la segona meitat dels anys vuitanta tan sols en dirigí poc més d’una desena, entre les quals l’òpera Tannhäuser de R. Wagner al Liceu (1987), The Taming of the Shrew, de W.Shakespeare (1990), Az ember trajédiája, d’I.Madách (‘La tragèdia de l’home’, 1994-95), Okupes al Museu del Prado, d’A.Miralles (2000) i Un dia. Mirall trencat (2008), sobre la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. Com a escriptor hom li deu, entre d’altres, les obres teatrals Mort d’home (1961), Nord enllà (1965), Salvat-Papasseit i la seva època (1981), i els assaigs El teatre contemporani (1966), Els meus muntatges teatrals (1971), Escrits per al teatre (1990) i Quan el temps es fa espai. La professió de mirar (1999).

El 1959 obtingué el premi Joanot Martorell (actualment premi Sant Jordi) amb la novel·la Animals destructors de lleis, la qual es reedità al 2009. President de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET) de la UB, rebé la Creu de Sant Jordi (1996), el premi Agrupació Dramàtica de Barcelona (1998), el Premi Nacional de Cultura de Teatre (1999) i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2003).

Col·laboració: 
XFa
Llegir més...