Travessada per una serra que culmina al mont Fengari (1.600 m), a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades. La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra.
Habitada pels caris, pels tracis i pels samis (vers el segle VIII aC), participà en la lliga naval àtica (478 aC). Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins. Possessió genovesa (1530), fou presa pels turcs i recuperada (1912) pels grecs. Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de Victòria de Samotràcia.